Què m’ha aportat el debat per l’estudi de cas de la PAC 1?
Ha estat un debat molt interessant però a la vegada molt dens en intervencions ja que al final no podies assimilar el munt de conceptes i reflexions que anaven intervenint. El que m’ha aportat és que ens trobem davant d'un fet , la interculturalitat i l’educació , que tot just s'inicia. L'educació s'ha començat a preparar per aquest fet, però tot just s'està gestant. Calen canvis conceptuals per a que la "inclusió" estigui totalment consolidada.Com molt bé s'ha comentat l'educació rau no només en el compromís del professorat, sinó que el context polític, també té molt a dir. Hi ha una necessitat emergent d'introduir un conjunt de propostes que permetin adequar l'educació al dinamisme i canvi constant de la societat actual.Considero important reflexionar sobre el caire etnocentrista , que molts han comentat que actualment encara rau en l'educació catalana. Cal fer una obertura cap a l'heterogeneïtat de les aules. La importància d'una educació en valors, partint sempre del respecte i d'una actitud oberta i d'escolta .Cada cop més, des dels diferents països europeus occidentals, s'ha vist la necessitat d'abordar, en una escala preferentment local, la qüestió de la integració multicultural en l'àmbit de les polítiques públiques ( policies).
- Quina importància tenia el cas plantejat pel meu aprenentatge?
La situació analitzada plantejava dos reptes: la perspectiva etnocèntrica del professor i els continguts currículars i per l’altra banda se’ns qüestionava el principi d’autoritat i els problemes de convivència entre els alumnes que aquest podia portar.Aquestes qüestions m’han fet reflexionar sobre l’heterogeneïtat a les aules actuals que tenim a les escoles i m’ha constatat que el paper més important en tot el que comporta la diversitat i la interculturalitat és la funció del mestre/a. Caldrà doncs una actitud oberta, flexible i dinamitzadora per part del professorat i creure's sobretot allò que està fent.
- Sobre el valor de les aportacions dels companys/es en el debat.
La majoria d’aportacions han estat molt elaborades i algunes molt rellevants en el tema . M’han servit per endinsar-me en aquest món de l’educació intercultural que és avui un tema ineludible en el marc de la nostra escola i cal ser competent en el sentit d’un professional obert, reflexiu i crític per abordar les dificultats que es podem trobar en el camí i , sobretot com hem pogut constatar en aquest debat l’escola no és l’àmbit exclusiu de l’educació, i per tant tampoc no ho és de l’educació intercultural i hem d’assumir que “aquesta” ha de ser compartida per altres àmbits socials.
També m’ha aportat coneixement sobre conceptes com etnocentrisme, assimilació, aculturació ........ També sobre els conceptes de model d’integració i tipus d’actuació.
- Dificultats que he trobat durant el debat
En un principi molt interessant i rellevant quan a continguts que s’anaven debatent. Més endavant ,difícil de seguir, per la gran quantitat d’intervencions de cadascun de nosaltres i moltes de les vegades em costava seguir el fil i centrar la meva intervenció. Crec que s’hauria d’haver fet amb menys intervencions, tres o quatre són suficients , per debatre i reflexionar sobre un tema en cara i ulls.
- Quins conceptes em sembla que cal aprofundir.
Conceptes per aprofundir..... n’haurien molts, però sobretot em semblarien interessants els que ens toquen més a prop, sobre el concepte d’autoritat, autoritarisme ( problemes de convivència ) tolerància, la rellevància dels textos d’autors, .....haurien moltes coses ENCARA a dir.
M’agradaria acabar amb un petit text de.” Raimon Panikkar en una entrevista a la revista VALORS n. 26 que una companya del debat va citar i que em va agradar molt: Què us sembla?
“La interculturalitat no és una realitat, però és un desig, una esperança i un sentit inconscient que si no arribem a entendre’ns ens destruirem i ens menjarem els uns als altres. En conseqüència, l’únic camí per la pau i la felicitat personal és reconèixer el dret i la diferència amb l’altre. Les cultures no són folklore, són maneres de pensar, de viure, de veure el món. Cultivar la diferència, veure la diferència i no espantar-se d’ella és importantíssim.”
